la cerp blanca

Qui més qui menys ha hagut de compartir pis alguna vegada a la vida, i potser molts d’aquests ho han hagut de fer amb algú que no coneixien de res, però que han acabat sent bons amics, o tot just al contrari, han acabat sent bons enemics. Molts haureu compartit pis amb els clàssics bruts, que ho deixen tot tirat pel terra, amb els golafres, que buiden la nevera, amb algun obsés de l’ordre i la neteja, o amb el clàssic que passa desapercebut, que es queda tancat a la seva habitació i només surt quan no hi ha ningú a casa. Com en el cas que vull parlar en aquesta entrada, la companya de pis de la meva germana i la seva parella, que era tan discreta, que no sabien que compartien pis amb ella fins que la van trobar de casualitat.

 Era una serp blanca (Rhinechis scalaris) un exemplar jove, que es van veure obligats a fer fora de casa per no pagar el lloguer, ara viu entre l’hort i els avellaners.

La serp blanca és una serp molt preuada si es viu al camp, ja que s’alimenta de rosegadors.

Sabem que aquest és un exemplar jove gràcies a les taques que mostra en forma d’escala, (d’aquí el nom científic scalaris) a mesura que es va fent adult les taques transversals desapareixen i queden només dos ratlles negres a banda i banda del dors i que recorren del coll fins a la cua.

No és una serp perillosa per les persones, però sí que és molt agressiva si es veu rodejada i, a part de bufar, també mossega fort, així que si mai us en trobeu alguna, aneu en compte! I que no se us acudeixi matar-la, que com he dit abans, va molt bé per controlar la població de rosegadors.